Patrimoniu inmaterial asturianu

Anclas_Patrimonio inmaterial

Patrimonio inmaterial asturiano

La Llei de Patrimoniu Cultural d'Asturies, aprobada n’añu 2001, aboga pol estudiu y protección de les manifestaciones llingüístiques, los vezos, les espresiones artístiques de tradición oral y otres formes d’espresión comunitaries.

N’apartáu de la llei dedicáu al réxime del patrimoniu etnográficu, señálense como susceptibles de protección dellos elementos inmateriales de la tradición cultural asturiana. Ye’l casu de sitios vinculaos a tradiciones populares, ritos y lleendes; los xuegos, los deportes, la música, les fiestes y los bailles tradicionales; amás de los refranes, rellatos, cantares y poemes lligaos a la tresmisión oral.

L’artículu 72 de la llei refierse n’esclusiva a estes espresiones culturales non materiales, indicando lliteralmente que “los conocimientos, actividaes, usos, vezos y manifestaciones llingüístiques y artístiques, d’interés etnolóxicu, que tresciendan los aspectos materiales en que puedan manifestase, han recoyese, documentase, protexese y ponese como correspuende al serviciu de los investigadores y los ciudadanos polos poderes públicos y les instituciones educatives. Con esa mira, ha sofitase’l llabor de les asociaciones, instituciones y persones que trabayen nel so caltenimientu y revitalización”.

Tamién n’apartáu dedicáu a la protección del patrimoniu histórico-industrial, hai un artículu, el 78, dedicáu a los testimonios de la historia social. Nél indícase que “van ser oxetu especial de recopilación y estudiu los aspectos sociales de la industrialización y mui especialmente los rellacionaos colos cambeos na vida cotidiana y cola historia del movimientu obreru, incluyendo los testimonios orales correspondientes”.

De magar entró en vigor la Llei de Patrimoniu Cultural d’Asturies, foi arriqueciéndose progresivamente’l marcu llegal de protección del patrimoniu inmaterial. España ratificó nel 2006 la Convención pa la salvaguarda del patrimoniu cultural inmaterial de la UNESCO (aprobada en París el 17 d'ochobre del 2003) y, a resultes, aprobóse nel 2015 la Llei 10/2015, de 26 de mayu, pa la salvaguarda del Patrimoniu Cultural Inmaterial.

P'acabar, el Decretu del Principáu d'Asturies 20/2015, de 25 de marzu, aprobó’l Reglamentu de Desenvolvimientu de la Llei de Patrimoniu Cultural d’Asturies. Nesi Reglamentu dedíquense dellos artículos a la protección del patrimoniu cultural inmaterial, clarificándose los mecanismos pa la so protección. Créase, amás, el Censu del Patrimoniu Cultural Inmaterial d’Asturies, “cola mira de reflexar y identificar les manifestaciones culturales inmateriales d’Asturies, colos sos datos básicos”.

Na actualidá, los instrumentos pa la protección d’esti patrimoniu n’Asturies son estos:

Declaración como bien d’interés cultural (BIC), nel casu de les manifestaciones más significatives y relevantes dende’l puntu de vista identitariu y cultural.

Documentación de la manifestación nel Censu del patrimoniu cultural inmaterial d’Asturies.

[Ancla]

Bienes de interés cultural de carácter inmaterial declarados en Asturias

[Ancla]

Censu del patrimoniu cultural inmaterial d'Asturies

[Ancla]

Patrimonio inmaterial asturiano en la Lista representativa del patrimonio cultural inmaterial de la humanidad

Patrimoniu inmaterial asturianu na Llista representativa del patrimoniu cultural inmaterial de la humanidá

Conocimientos y técniques del arte de la construcción en piedra seco

En payares del 2018 la UNESCO incluyó pela primer vez un elementu del patrimoniu inmaterial asturianu na Llista Representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá. Trátase de los conocimientos y técniques del arte de la construcción en piedra seco, que se refier a la práctica de construyir con piedra ensin usar material pa xuntalo. Esti reconocimientu pormoviéronlu dellos países europeos: Croacia, Chipre, Francia, Grecia, Italia, Suíza, Eslovenia y España, y delles comunidaes autónomes españoles (Galicia, Estremadura, Andalucía, Aragón, Cataluña, Comunidá Valenciana, Baleares y Asturies). N’avientu del 2024 inscribióse una ampliación del ámbitu del bien, incorporándose dellos países más.

Arte de la construcción en piedra seco, conocimientos y técniques (información na web de la UNESCO)

Cultura de la sidra asturiano

La cultura sidrera engloba práctiques sociales, rituales como echalo, les espiches y les romeríes, amás de tradiciones orales, paisaxes culturales y oficios tradicionales, polo que se convierte nún de los elementos identitarios de más caláu n’Asturies. La producción y el consumu de la bebida rexonal fortalecen la cohesión social al traviés de práctiques compartíes que fomenten tamién la integración y l’alcuentru.

El Gobiernu d’Asturies, xunto a los sectores y instituciones vinculaos, trabayó a lo llargo de diez años na defensa de la candidatura de la cultura de la sidra asturiano y na protección del patrimoniu vinculáu a la sidra.

Nel 2014, la cultura sidrera declaróse Bien d’Interés Cultural (BIC) de calter inmaterial y, dende entós, desenvolvióse munchu llabor pa que se llograre’l reconocimientu mundial. Nesi procesu tuvo un protagonismu destacáu’l comité director de la candidatura, integráu por representantes del sector sidreru y hosteleru, especialistes n’antropoloxía, historia y comunicación, amás de miembros de les conseyeríes de Cultura y de Mediu Rural.

El día 4 d’avientu del 2024, la UNESCO aprobó la declaración de la cultura sidrera asturiana como patrimoniu inmaterial de la humanidá. Esti determín reconoz y distingue la rellación singular qu’Asturies tien cola bebida rexonal por escelencia y qu’engloba manifestaciones variaes: dende echalo hasta los cantares tradicionales, la creación artística y el léxicu ligáu al so consumu. La cultura sidrera ye un heriedu únicu que combina tradición, sostenibilidá y sentíu de pertenencia.

Esti reconocimientu mundial pon en valor la rellación singular qu’Asturies tien cola sidra, qu’abarca práctiques sociales, rituales y eventos festivos, dende echalo hasta los cantares tradicionales y el vocabulariu ligáu a la bebida.

Cultura de la sidra asturiano (información na web de la UNESCO)